Estàvem a casa dels meus cosins, a Marsella. Tot i que la família som de Barcelona i els tiets tenen una casa allà, vam decidir fer el creuer sortint de Marsella. Al sonar un despertador, tothom va començar a córrer per la casa. Tot i així, al cap de tres quarts d’hora ja estàvem tots ben arreglats a baix al carrer per esperar el taxi: jo, els meus pares, la meva cosina, el meu cosí i els meus tiets. El taxi va arribar ben puntual, i al cap de mitja hora ja érem al moll del port per agafar el creuer. Ho teníem tot a punt: peces de vestir d’estiu, càmeres, tiquets… Així de ràpid va anar tot: van obrir la tanca de l’escala d’accés al creuer, els nens vam passar primer, vam seguir les indicacions dels fulls informatius i en un tres i no res els tres cosins ja ens havíem instal·lat a la millor habitació de les tres que estaven reservades. Tenia tres llits immensos, una finestra que donava a la terrassa del bar i una televisió de plasma també gegant. Realment estàvem inundats de maletes, però és clar, per dos mesos de viatge s’ha d’anar ben equipat. Quan vam començar a dinar sota els para-sols del restaurant el vaixell ja s’havia allunyat molt del port. Realment no feia gaire calor, tenint en compte que érem el 30 de juny.
Vam passar la tarda ordenant les maletes i a la piscina, mentre els grans estudiaven els llocs interessants per visitar. La primera nit va ser bastant moguda, ja que no estàvem gens acostumats a dormir a alta mar. L’endemà just després de dinar, ja vam fer la primera escala, al port de La Spezia, Itàlia. Vam baixar i vam anar a visitar la ciutat de Milà, concretament la Pinacoteca de Brera, una famosa galeria d’Art del segle XIV al XX.
Hi vam anar amb tren, i quan vam arribar ja teníem gana. Vam sopar uns bons plats de pasta molt gustosos i amb espècies. Vam tornar al port i vam pujar al creuer. Ens esperava la propera parada, al port de Napoli, on hi vam arribar al matí següent. Era un zona d’Itàlia més concorreguda, però s’hi respirava bon ambient. Ens vam apropar a l’hotel i ens hi vam instal·lar. Durant la setmana que vam estar allà vam visitar museus, carrers, monuments típics i vam menjar d’allò més bé, però el lloc que em va agradar més va ser l’últim dia, quan vam assistir a la festa de la Verge de la Carmen, el 16 de juliol, que culmina amb un gran castell de focs artificials. És una festa realment espectacular, amb tota la gent vestida amb els vestits típics i ballant danses populars. La pròxima escala va ser Palerm, a Sicília. Allà vam passar 4 dies en una casa, en una zona rural, envoltada de vinyes. Allà vam poder veure tot el procés de la confecció dels vins, amb una guia que ens va deixar entrar a totes les empreses i veure de molt a prop tot el procés. El creuer va haver d’estar una nit al port, i vam tardar dos dies a fer la pròxima escala: Valetta, a Malta. Érem el dia 22 de juliol, i vam decidir anar a veure els temples megalítics de l’Edat de pedra, concretament, l’Hypogeo, que era un temple subterrani, pel qual vam reservar visita abans de marxar. Vam dormir allà una nit, i el 23 de Juliol vam tornar al creuer. Vam resseguir la península d’Itàlia per l’altre cantó, i al cap de tres dies érem a Ancona. Allà vam decidir anar a fer turisme al Palazzo Pitti, un palau renaixentista de Florència, però contrastava el palau tan clàssic amb l’hotel proper on estàvem, molt modern i sofisticat. També hi vam estar 5 dies, i vam aprofitar molt el gimnàs i les rutes que tenia l’hotel, ja que dins el creuer no ens podíem moure gaire. Per tant, el dia 31 de Juliol va ser quan vam acabar de fer les 5 primeres escales del viatge.
Els quatre primers dies d’agost van ser molt tranquils, al creuer. Vam portar a revelar les fotos que havíem fet, i vam gaudir d’una festa aquàtica que es feia a bord, on teníem entrades gratis a tots les piscines i a l’SPA.
Seguidament, el 4 d’agost a la tarda, vam arribar a Atenes, Grècia. Hi vam dormir 6 nits, però tres en un lloc, i les altres en un altre lloc ben diferent: les tres primeres nits vam dormir al “Plaka” d’Atenes. És el barri més antic, amb carrers estrets i laberíntics, amb les cases pintades de tons cridaners i un munt de jardins. Vam necessitar comprar un mapa, ja que allà, sense mapa, no podies anar enlloc. Les altres 3 nits vam dormir a la “Acròpolis” d’Atenes. Era la ciutat alta, situada per sobre la resta de ciutat, on des de l’hotel tenies una vista fantàstica de tota la situació. Era on vivien els personatges importants de l’antiga Grècia, i estava ple a vessar de temples i monuments. El més imponent era el Temple de Zeus, de 40 metres d’alçada. Vam marxar d’Atenes el dia 11 d’agost. La següent parada era especial: no aniríem a cap ciutat, sinó que recorreríem les illetes de Grècia, anant de cala en cala, durant cinc dies. Vam anar a Tinos, Andros, Milos, Astipàlea, Rodes i moltes illes més. Va ser impressionant la quantitat de cales precioses, plenes de sorra blanca com la neu, i arbres baixos i roques fosques que hi havia per allà. Diria que va ser dels dies que millor m’ho vaig passar. Només quedaven quinze dies de viatge, i necessitàvem quatre dies per passar de Grècia a Sardenya, la penúltima escala. Al arribar-hi, al dia 20 d’agost, vam anar a passejar al poble de l’Alguer. Per fi podíem parlar una mica de català! Vam agafar el “Trenino Catalano” que recorre totes les muralles i així vam veure la ciutat sense haver de caminar o agafar un tren. Vam marxar el 25, ben relaxats i amb un llibre de receptes de la cuina típica de l’Alguer. El mateix dia al vespre, ja estàvem amarrats a l’última escala: Eivissa. Durant els últims cinc dies abans d’arribar a casa, Barcelona, vam parar a Eivissa i a Formentera. Allà vam fer submarinisme tots per primer cop, i vam visitar la cova de Can Marçà, una cova situada a un lateral d’un penya-segat i de més de 100.000 anys d’antiguitat.
Al final, el dia 30 d’agost, a les 10 del vespre, ja estàvem tocant terra ferma al port de Barcelona, el punt d’arribada del creuer.
Judit Donada
3r d’ESO A
Deixa un comentari