Archive for Desembre de 2013

M’agrada el Nadal

M’agrada el Nadal. I per què m’agrada tant? Potser per l’ambient dels carrers enllumenats i els aparadors ornamentats, o per la cara d’alegria dels nens a la cavalcada dels reis. Potser pel pessebre i l’arbre de Nadal o pels pastorets. Potser per les nadales, els poemes i les flors vermelles de Nadal, o pels concerts de les escoles i el tió. Potser per l’escudella i els canelons de la iaia o  pel tortell de reis amb la fava i el rei. Potser per les fires de l’Avet , la de Santa Llúcia, pel boix grèvol, les neules i els torrons o per la pista de gel del meu poble. Potser pel fred i de vegades, la neu o per la propina dels avis quan recites el poema a sobre la cadira i per l’enviada i rebuda de felicitacions entre amics i família. Però pel que més m’agrada és per la sensació de família,  de benestar, d’harmonia i de calidesa.

Maria Pratdesaba

2n  d’ESO C

Nadal, un temps d’alegria i d’amistat, de fraternitat i de pau, on la gent fa regals, veu caure la neu i espera amb impaciència tres moments on tothom s’ho passa bé i la màgia és real: la nit del 24 al 25 de desembre fent cagar el Tió, la nit del 31 al 1 de gener celebrant l’any nou i la del 5 i el 6 anant a veure els Reis i emocionant-se amb els seus regals.

 Són sobretot els nens els que s’il·lusionen més, ja que amb l’arbre de Nadal, el pessebre i els llums del carrer fan que aquest temps sigui una mica més amorós. Però sobretot volen que nevi per poder sortir de l’escola i anar a jugar a fer guerres de boles de neu i ninots. També els agrada molt el Pare Noel, els Tres Reis d’Orient i el Tió, perquè siguin on siguin, els escriuen cartes, els deixen menjar i es comprometen amb els pares a portar-se bé.

Però no tota la festa passa a fora, també organitzes el dinar de Nadal amb tota la família, amics o vas de convidat i et sorprens pel plat que t’han fet. I, ¿qui no fa l’amic invisible amb els seus amics o parents i es diverteix pensant el regal que li podria fer, comprant-lo i regalant-li?  Després, quan li reveles que ets tu el que li has regalat, queda sorprès  i  guardarà el regal i cada vegada que el vegi pensarà en tu i hi veurà una petita llum de felicitat, alegria i amor.

 Ja sé que això no és una carta als Reis, però penso que per Nadal tothom hauria d’ajudar a les persones més necessitades. Una mica d’ajuda fa a tothom feliç, perquè la màgia no està en els regals, ni en qualsevol altra cosa física. La vertadera màgia està en la il·lusió de poder canviar les coses, de fer i esperar un món millor i on tot el mal se n’hagi anat per sempre. Perquè tot això, en el fons, és el que volem.

 Realment, però, el significat del Nadal no es pot escriure ni dir: està dins del cor de la gent, i amb el conjunt de sentiments que tens quan alguna cosa et fa riure, emocionar, o simplement, dibuixar un somriure als llavis i  tot això surt a l’exterior.

Maria Surinyac

2n d’ESO B

Read Full Post »

¿Preguntas sin respuesta?

En un mundo en que no existiera la literatura… Se perderían muchísimas cosas. Hay gente que no aprecia la literatura, que leerla les parece una tontería… Están equivocados.

¿Por qué?

Yo creo que las personas sin literatura no serían tan imaginativas como lo son actualmente, claro está, que algunas lo continuarían siendo, pero con menos cantidad; las personas no tendrían tan buena ortografía, la mayoría de las personas han aprendido ortografía porque lo han visto en la literatura (en los textos), en vez de memorizarlos.

Además, las personas no sabrían muchas cosas, las cuales las han aprendido en los libros. Como por ejemplo: la historia de la humanidad, consejos de la vida…etc. También enseñan cosas que no podemos aprender en la escuela, así que no tendríamos tanta cultura…

¿Si no hubiera la literatura cómo sabríamos exactamente lo que pasó hace años en la antigüedad?

No se sabría  porque no se habría escrito, a menos que se pase la leyenda de generación a generación, pero si se hace así, la historia cambia.

¿Cómo se podría transmitir los sentimientos a través del papel?… ¿Cómo nos comunicaríamos con otra persona a distancia,  sin el móvil?… ¿Dónde se quedarían las enseñanzas de cuentos, las historias divertidas, de miedo… que nos explicaban de pequeños?

Si no hubiese literatura perderíamos un mundo en el que todo es posible.

Y ahora dime…

¿Aún te parece que la literatura es una tontería?

Àngela Tangarife

3r d’ESO C

Sin expresión

Si no existieran las obras literarias, creo que sería un mundo completamente distinto del que conocemos y vivimos ahora. Quizás no nos damos cuenta de lo que no tendríamos o lo que no existiría si no hubiera obras literarias. Creo que desperdiciaríamos un arte muy bonito e importante. Nadie conocería los sentimientos que ponen los autores en sus obras ni tampoco lo que el lector siente cuando lee y todo lo que se puede llegar a identificar con el solo hecho de leer unas simples palabras.

 Si no tuviéramos obras literarias pienso que nos perderíamos muchos conocimientos importantes y que tendríamos menos vocabulario, nos expresaríamos siempre de la misma manera y nadie conocería el arte que es escribir y poder ser leído.

Creo que guardaríamos sentimientos para nosotros mismos y no podríamos enseñar a los lectores como nos sentimos o como los autores se sienten. Sin esas obras, todo sería muy diferente. Personalmente, no soy de escribir mucho pero para la gente que les gusta, esto de no tener obras literarias sería un arte desperdiciado, personas sin poder desahogarse…

Pero realmente, aún no se cómo sería del todo ni tampoco me lo puedo llegar a imaginar cómo sería este mundo sin…

Júlia Ribas

3r d’ESO C

Un mundo sin la literatura, es un mundo sin historia, sin recuerdos, en resumen, un mundo pésimo y aburrido sin obras literarias. La lectura es una cosa que te hace entender o sentir la vida de una persona cualquiera como nosotros, un pasa tiempo muy divertido y entretenido, ya que viajas a las mentes de los escritores a través de un libro, aprendes culturas de sus tiempos y de sus lugares. Aprendes todo eso con solamente pasar páginas.

La literatura es una fuente de aprendizajes muy valiosa, que te ayuda a imaginar y a potenciar la creatividad. Sin la literatura el mundo estaría muy poco desarrollado donde no se tendrían muchos de los derechos que hoy tenemos, donde nuestra libertad se terminaría antes de empezarla, cosa que no tiene que ser así, porque la libertad de una persona se termina al empezar la de la otra persona.

También sería un mundo poco desarrollado en el ámbito arquitectónico porque las casas, los edificios no serían tan extravagantes como ahora y las ciudades no tendrían este aspecto tan asombroso.

Estaríamos sentados sin saber de dónde viene nuestra lengua, ni cómo ha ido evolucionando, ni qué gente lo ha potenciado…

La literatura es un aspecto muy importante para nuestras vidas y la de las nuevas generaciones.

Oumayma Bouzagou

3r d’ESO C

Read Full Post »

Queia la tarda…

Queia la tarda, fosquejava i s’acostava la fi de la tortura. En Joan arribaria amb la seva dona, la Maria, i no hi volia ni pensar. La Maria era un dona alta, guapa i amb un somriure d’orella a orella, però el defecte que tenia era que no callava. Cada vegada que venien a casa era perquè en Joan treia el tema i al final havíem d’acabar cedint, però jo i en Marc, el meu espòs, no estàvem gaire contents. Una hora abans que arribessin, sempre resàvem perquè estigués cansada i no parlés, però desgraciadament, no passava mai.

La taula estava preparada, el sopar estava a punt de ser servit, però la Maria i en Joan no arribaven. Amb en Marc vam començar a trucar-los al mòbil perquè trobàvem estrany que arribessin tan tard, ja que sempre arribaven un o dos minuts abans de l’hora prevista. Tot preocupats vam agafar les jaquetes i ens vam endinsar en la boira que hi havia a l’exterior de casa nostra. Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a casa seva. No ens va fer falta arribar fins al seu carrer, perquè a la cantonada vam veure moltes ambulàncies i la policia. Tots dos vam pensar que quelcom ens empenyia cap a l’accident, i quan vam ser allà davant ho vam veure clar.

La Maria estava a terra plorant amb les mans plenes de sang i amb moltes esgarrinxades per tot el cos. En Joan, a primer cop d’ull no el vaig veure, però vaig observar com en Marc saltava la cinta que havia posat la policia i es dirigia cap a un camiller, no vaig poder respirar, l’escena m’ha quedat marcada per sempre: uns policies tapant el cos sense vida d’en Joan. No m’ho podia creure. El que va passar després no ho recordo clarament, com tampoc ser com va succeir l’accident, ja que mai ho he volgut saber.

Tot continua igual, però una cosa si que ha canviat, la Maria es va quedar sense veu a causa de l’esglai que va patir en l’accident, i ara trobo a faltar els sopars on la Maria no callava.

Martina Roca

4t d’ESO C

Read Full Post »

A mi no m’agrada gens el peix, cap tipus de peix, cap, cap, cap! Mai no m’ha agradat. Quan era petita la meva mare em deia que havia de menjar molt peix perquè és molt saludable i nutritiu, i me’n donava cada dia per sopar. El que més detesto del peix és que està ple d’espines i quan mastegues has de vigilar perquè sinó et punxes i les espines se’t poden clavar al coll!

Núria Fabré

1r d’ESO B

No m’agrada gens el peix i és per una senzilla raó.

Resulta que quan era molt petita els meus pares em feien menjar peix dos o tres cops a la setmana i és clar va arribar un punt que el vaig avorrir. També passa que, abans menjava peix de més bona qualitat però ara, amb la crisi, la qualitat… S’ha de mirar per la butxaca!
Ah!. Però el marisc és deliciós… Qui parla de crisi!

Júlia Puigdomènech

1r d’ESO B

Cargols!!!!!

Odio els cargols!!! Quan veig, de tant en tant, el meu pare menjar cargols em vénen esgarrifances, perquè sento el crec-crec quan mastega.

No és que no m’agradin els cargols, és que em fa angunia menjar-me un animal, que normalment veig a terra, ple de babes i ben llefiscós.

I ara encara en menjaré menys pensant que l’altre dia en vaig trepitjar un!

 QUIN FÀSTIC!

Júlia Gibaja

1r d’ESO B

La fruita

A mi no m’agrada gens la fruita. Ja sé que va molt be per la salut, però és que em fa venir esgarrifances. La trobo tan dolenta…, sobretot la pera i la poma. Aquestes tenen un gust  massa dolç, és insuportable. I la seva textura em fa venir vòmits. La  mare sempre insisteix  però no ho aconseguirà. Ara, però,  m’obliga a beure un suc de taronja, poma i pastanaga cada dia per esmorzar.

L’única fruita que és una mica  més  suportable  és la mandarina. No és que m’agradi molt, però com a mínim és comestible.

Aniol Casassas

1r d’ESO B

A mi no m’agrada el pebrot

L’aliment que menys m’agrada és el pebrot. Quan era petita, tampoc no m’agradava, però la mare em deia que n’havia de menjar per estar sana.

-Per què m’ha d’agradar?, em pregunto.

La mare molts cops em posa pebrot a les coses que menjo, i sé que ho fa expressament! No ho entenc!, per què en fa si és a l’única  a qui li agrada?

Al meu pare tampoc no li agrada i del meu germà… ja ni en parlem! Així que li he dit a la mare que no en volia més, i m’ha dit que no me’n feia pas per fer-me empipar, sinó que ho feia perquè mengés verdura, ja que és molt saludable per la meva salut.

Carla Silvestre

1r d’ESO B

Read Full Post »

Viatge marítim

Vaig agafar el vaixell a Barcelona amb els meus amics del càmping: en Dani, en David, en Marcel, la Mariona, la Marina, la Laia i la Carlota. Portàvem tots els documents necessaris: el DNI i el passaport, cadascú el seu. Tots estàvem vacunats. No havíem agafat cap altre tipus de moneda perquè voltaríem per Europa i amb l’euro en teníem prou. Portàvem roba lleugera perquè era l’estiu i anàvem a països càlids.

L’anada del viatge va durar entre una i dues setmanes i vam fer escala a Sardenya, a Venècia i el viatge va acabar a Grècia, concretament a Atenes. A Sardenya, em vaig comprar uns pantalons pirates molt bonics, d’un color marronós. Ens hi vam quedar una nit i l’endemà, vam tornar a embarcar.

 A Venècia, vam anar en Gòndola pels seus carrers aquàtics. Tenia unes cases bastant deteriorades i feia una ferum estranya i per això, no hi vam fer nit.

Un cop a Atenes, ens hi vam quedar 3 dies i les noies es van comprar tot tipus de roba. Vam visitar les ruïnes de l’Atenes antiga, molt espectaculars, i vam voltar pel mercat de la ciutat.

Ja de tornada, vam fer escala a Roma, i vam visitar l’antic Coliseu Romà. Allà, en Dani, en Marcel i en David van decidir que seria interessant que ens hi quedéssim un parell de dies per visitar també el mercat, entre altres coses.  Uns dies després, vam fer escala a Marsella, on va resultar que hi havia un circ molt famós a la ciutat i  vam decidir de presenciar-lo. Va ser espectacular.

El viatge va acabar a Barcelona i estàvem molt contents de les experiències que havíem viscut i de tots els llocs que havíem visitat i que no havíem visitat mai fins a aleshores.

Nil Martínez

3r d’ESO C

Read Full Post »

Sóc un raspall de dents de color rosa i ara us explicaré el meu dia a dia. La meva feina comença a les 8 del matí, de sobte em desperten amb un raig d’aigua freda, i després, a sobre del cap em posen una pasta verda, tot seguit vaig a parar a la boca d’una nena, la Marta. Amb molta cautela li vaig raspallant les dents però vaig canviant de velocitats. Un cop acabo em tornen al meu lloc, així que aprofito per assecar-me i dormir una mica.

Fins a les 14:30 no torno a ser d’utilitat, en aquest cas no és el torn de la Marta, sinó del pare, l’Albert, i torno a repetir el procés de cada dia. A les 20:00 ningú ve a veurem ni a utilitzar-me, perquè en Pere porta una setmana sense rentar-se les dents tot i que, el dentista el renyi. Per acabar el dia a les 23:30 arriba l’última persona, la mare… tot seguit ja me’n puc anar a dormir, tot i que no tranquil, perquè fa cinc mesos van llençar a les deixalles el meu germà, ja que estava molt desgastat i no els era d’utilitat. Espero que falti molt perquè arribi el meu torn cap a les deixalles.

Paula Maicas

4t d’ESO C

Read Full Post »

Greguerías

Sombrero

  • Sin cabeza es inútil (María Pérez)
  • El sombrero suele tener pelos en los pies (Eudald Alberch)
  • Un sombrero es el reflejo de un cerebro que, a veces, nos gustaría quitar y, a menudo, poner (Judit Vila)
  • Un motivo para esconder la calvicie (Anna Hernández)
  • Sombra para el obrero (Miquel Rovira)
  • El sombrero es la sombra del hombre (Kevin Valencia)
  • Va de copas (Emma Crespi)
  • La T es un hombre con sombrero (Mohamed Abdelmanje)
  • El sombrero no pretende asombrar (Daniel González)
  • Es el paraguas de los pobres (Laila Bourass)
  • Oculta calvas de hombres y sustituto del peine de las mujeres (Ariadna Ruiz)
  • Es un paraguas inalámbrico (Bogdan Cupsa)
  • El ladrón del sol (Roger Rifá)
  • El cabello de algunos…calvos (Aina Colomer)
  • El mejor enemigo del sol (Cristina Reixach)

Escuela

  • El período que existe entre vacaciones (Anna Hernández)
  • Es el comedor del cerebro (Kevin Valencia)
  • Espacio Sobre Controlado Único Exigente con Labores Antisociales (Emma Crespi)
  • Cocina del aprendizaje (Mireia Roquet)
  • Mecanismo que pone en marcha las papelerías y librerías (Albert Prat)
  • Donde se cuelan los niños para aprender (Naym Bangarda)
  • La escuela es una sopa de alumnos, maestros y conocimiento (Alba López)
  • Es como el vientre de la madre: lugar donde se sale bien formado (Laia Morató)
  • La escuela es como la madrastra de Blancanieves: todo parece prodigioso, pero en realidad es monstruoso (Marta Noguera)
  • El pasatiempo más malpasado (Aina Colomer)
  • Reformatorio obligatorio homogeneizador (Laia Bosch)

Read Full Post »

M’encanta aquella sensació de pau que recorre el meu cos després de la pluja, aquell moment en el qual un munt de colors alegres s’uneixen en forma d’arc per tal d’indicar que la tranquil·litat torna. El somriure de dos ancians caminant agafats de la mà m’omple, m’apassiona imaginar-me tots els moments que els han portat en l’actualitat junts. Admiro la valentia que tenen algunes persones de superar impediments que la vida els planteja com el càncer, m’agrada veure que la majoria de gent té ganes de viure tot i la dificultat que això comporta a vegades. M’agrada la llibertat que sento quan sopo al costat de la platja amb la meva família, em fa sentir seguretat i les meves ganes de viure amb intensitat augmenten. M’encanta veure innocència reflectida en la cara dels nens petits, ja que crec que és la millor etapa en la qual l’única cosa que els preocupa es pintar sense sortir de la ratlla.

Per altra banda, no m’agrada gens obrir els ulls i mirar-me aquest món de forma realista. M’indigna adonar-me que encara hi ha persones que creuen que els diners compren la felicitat quan hi ha gent pobre somrient lluitant contra la seva injusta realitat. No suporto desitjar estar al costat de una persona, em fa sentir impotència pensar que per culpa de la mort aquestes persones estan lluny de mi. Detesto aquells dies en que tothom et diu que no estiguis trist, que la vida segueix, en realitat no és així, sovint la vida no segueix, a vegades només passen els dies. No m’agrada la visió de l’actual societat on les noies que no segueixen l’ideal de bellesa són criticades i tractades de forma diferent que la resta. No suporto viure en un país on no es respecta el dret a la vivència, la salut i l’educació i sobretot en un país democràtic on no ens donen el dret a decidir.

Eva Soldevila

1r BAT A

M’agrada llevar-me en un dia primaveral amb els cants de les orenetes nouvingudes després d’un fred hivern.

M’agrada perdre’m per les muntanyes de darrere de casa i conèixer nous mons, pas a pas, mentre la llibertat  de la natura m’envaeix.

M’agrada sentir el somriure de la meva germana petita i gaudir amb ells moments que un dia juntes recordarem.

M’agrada sentir-me orgullosa de la meva família i amics i saber que vagi on vagi mai estaré sola.

M’agrada tenir moments per mi sola, cantar a les fosques, cridar de felicitat i fer concerts dins la dutxa.

No m’agrada fer-me gran i sentir que cada dia haig d’assumir més i més responsabilitats.

No m’agrada tenir mals entesos amb els meus pares i no m’agrada barallar-me amb els meus germans per tonteries.

No m’agrada sentir-me sola en algunes ocasions i sentir que ningú em pot comprendre.

No m’agraden els diumenges a la tarda ja que cada vegada queda menys per el dilluns ni tampoc m’agraden els missatges de text que posen fi a una relació, tot i que mai m’hi he trobat!

No m’agrada la gent que no té vida pròpia i que a causa d’això es posa en la vida dels altres amb l’únic objectiu de fer mal.

Judit Bagaria

1r BAT C

M’agrada el so tranquil·litzador del cant dels ocells quan em llevo al mati.

M’agrada sentir l’escalfor de la llar de foc en un dia d’hivern.

M’agrada veure’m una tassa de xocolata desfeta un diumenge a les 11 del matí. És una sensació molt reconfortant.

M’agrada anar cada estiu a la platja amb la meva família per gaudir de les vacances.

M’agrada sentir el sol escalfant la pell els dies de primavera mentre camino pel carrer.

No m’agrada la fredor que m’entra al cos quan la pluja em mulla.

No m’agrada que la sorra de la platja fregui amb les xancletes provocant una sensació molt incòmoda.

No m’agrada el soroll que fan les ungles quan rasquen amb una pissarra, és molt desagradable.

No m’agrada que la meva germana m’agafi la roba sense permís perquè llavors em torno boja buscant-la.

No m’agrada sentir passos al pis de dalt quan sóc al llit ja que llavors m’espanto pensant que hi ha algú.

Neus Ros

1r BAT C

Read Full Post »