La Neus Català va entrar al camp de concentració quan només tenia 28 anys. Avui en té 77 i encara sent la pudor del fum de les incineradores. Encara té mal d’estómac i insomni que arrossega des d’aquells dies.
Se’m neguen els ulls quan la sento parlar i sobretot, més que per les paraules que diu, per com les diu i per la mirada que té quan ho fa. Les seves ganes de lluitar i fer valer la justícia són sorprenents després del que li ha passat i el que ha suportat.
Fa reflexionar sobre la manera com jutgem a les persones. Darrere l’aspecte d’una dona gran i fràgil, hi ha una dona forta que lluita i ha lluitat sempre. Per tant, potser hauríem de plantejar-nos descobrir què s’amaga darrere de les persones i entendre la seva història perquè segurament n’ extrauríem bones lliçons i exemples a seguir.
G. A.
2n BAT A
Paraules nostres 