La Teresa de jove era més tossuda que una mula, vivia per ella i sols pensava a treballar menys per viure millor. Es va casar amb un bon senyor ple de diners i ja d’edat avançada. Ella, que tenia l’ull molt obert, es deixava estimar, encara que ella el que estimava d’ell era la butxaca. En morir el marit de sobte, ella no va comptar que ell, tan tímid com semblava, li havia amagat que tingués deu fills, sense comptar els néts. Dels diners no en veié ni cinc. Va haver de treballar, que amb això no hi comptava, i havia gastat la joventut amb un vell que ara diuen que l’ha canviat per un jove lleig, geperut i pobre.
S.P.
4t d’ESO B
Deixa un comentari