COSTA VERMELLA
Màgic és com et definiria
pel bon ambient i la vida tranquil·la,
el castell, la platja i l’església
amb el molí de vent girant sense pressa.
De petita t’havia visitat
però ja de tu m’havia oblidat,
no entenc per què he esperat tant
si veure’t va ser tot un encant.
A l’època medieval vaig viatjar
devia ser pel castell o bé pel campanar,
com una noieta perduda em vaig sentir
vivint l’aventura sense cap destí.
En els carrerons em vaig endinsar
i de les petites botigues em vaig enamorar,
cada una amb el seu detall personal
totes juntes quedaven de postal.
En un banc sota l’ombreta vaig descansar
i des d’allà tot ho vaig poder observar,
és curiós que des d’aquell racó
sentís acabar la dolça cançó.
Gemma Madrid
4t d’ESO
Deixa un comentari